Creperie Bretonne Figueres

S'observen els sillons vellets :)

Autobus anys setanta

Dissabte passat vam anar a dinar a la bretona de Figueres. Està molt ben situada, en un punt molt turístic de la cuitat, ben a prop del Museu Dalí. Com que feia molta calor, vam decidir entrar a dins a menjar; en uns sillons vells d'un antic automòbil :)
I és que la decoració és així psicodèlica, hi ha un bus rotllo anys setanta a l'interior, que li dóna aquest toc característic amb el qual ambienten les altres creperies també. A Girona la decoració també segueix la mateixa línia.

Aigua amb gas

Cervesa bretanya

I pel que fa a les creps igual. De fet no són creps sinó galettes, que són com una espècia de crep pero fetes amb blat sarraí o blat negre, típiques de la Bretanya francesa. Aquest tipus de cereal té propietats digestives i nutritives; aporta fòsfor, calci, fluor, magnesi, calci i ferro.  Jo per començar ja vaig demanar la meva aigua amb gas, Vivaris, perfecte, bona elecció!
El meu xicot va voler probar una cervesa la de bretanya torrada, també feta amb blat negre, com no!

Per dinar vam optar fer començar amb una galeta i de postre una crep dolça, aquesta sí de blat blanc.
I la primera galeta: una Tartiflette que porta patata, ceba, crema de llet, reblochon i bacon. Jo vaig canviar la patata per bolets, en aquest cas em van posar xampinyons, era perquè amb patata pensava que seria massa densa. De fet la meva parella se la va demanar amb patata i era més feixuga, ja que la patata estava tallada bastant gruixuda. La galeta era gran i força plena, la ceba estava perfectament cuita al igual que el bacon que el van fer cruixent al punt i bastant magre. La mescla era suau i molt ben emulsionat tot amb la crema de llet, que li conferia un toc suau però a l'hora gustós.

Crep Annaick

I de postre una Annaick, que consisteix en xocolata, salidou, gelat de turró i de vainilla. El salidou és caramel amb mantega salada típic de la bretanya i molt apreciat. No l'havia probat mai i està deliciós, té un to daurat i és empalagós en boca, com un caramel toffee, però amb un gust i una textura adictiva, tot i que molta pot carregar també. Era una crep boníssima, la crema salidou estava divina i, amb el toc de la xocolata calenta, encara més. Potser el que no em va agradar tant va ser el gelat de turró, li faltava gust, t'esperes aquell turró intens i obtens un gelat més aigualit, però compensava el de vainilla que al barrejar-se amb la xocolata calenta era sublim.
Podriem dir que la experiència ens va agradar i sembla que no però atipen, vam quedar ben satisfets :P

Com a curiositat parlarem del formatge Reblochon: és francès originari del país de Savoia.
És un formatge en base de llet de vaca de raça Abundance, Tarine i Montbéliarde. És un formatge de pasta premuda no cuita (no pasteuritzat) i amb crosta rentada, d'un pes mitjà de 450 a 500 grams. La seva crosta és groga, recoberta d'una fina «escuma blanca» testimoniant un bon afinament en celler fresc, la textura és tova i té un 45 % de matèria grassa.

Formatge Reblochon

El seu període de degustació òptima s'estén de maig a setembre després d'un afinament de sis a vuit setmanes, però és tan excel·lent de març a desembre. El reblochon té un gust d'avellana que es queda a la boca després d'haver degustat la seva pasta flexible i untuosa. És igualment utilitzat per a la tartiflette.
S'ha de treure de la nevera dues hores abans de gaudir-ne. Se serveix en general una mica més fresc que la temperatura ambient i idealment al voltant de 16 °C.